Pilar Ten

dijous, de setembre 28, 2006

En Egipto, a las bibliotecas se las denominaba...

“En Egipto, a las bibliotecas se las denominaba” tesoro de los remedios del alma”. En efecto, curábase en ellas la ignorància, la más peligrosa de las enfermedades y origen de todas las demás”.
Jacques Bénigne Bossuet
Ahir a Tortosa la Consellera Marina Geli va fer balanç de la gestió del govern en matèria de salut.La conferència es va fer a la Cambra de Comerç i havia força públic assistent. Es va fer referència a les inversions fetes a les Terres de l’Ebre en matèria de salut i encara que jo sabia que aquesta àrea s’havia treballat em vaig sorprendre de la quantitat d’actuacions fetes i que jo desconeixia.

Això m’ha fet pensar que probablement no és només en salut que desconec la realitat de la feina feta i que també dec desconèixer gran quantitat de la feina feta a d’altres àrees.

Però, potser per que és un servei que tots i totes algun dia malauradament necessitem acudir, em va cridar encara més l’atenció.
I també vaig pensar, ho sap la gent?.

Normalment els interessat o afectats i més en aquest tema, aquestes actuacions les veuen i aprecien, però la resta de la població n’és conscient?
El estar sa o estar malalt, no ho triem, i el que ara ens pot semblar alguna cosa llunyana a nosaltres, demà podem necessitar-ho. Per això em repeteixo la mateixa pregunta, ho sap la gent?.

Sap la quantitat d’inversions en matèria sanitària que s’han fet o només en quedem amb les noticies puntuals, que pel fet de ser més mediàtiques ens arriben de forma més intensa, o més repetitiva, com les ja moltes vegades repetides de si les llistes d’espera són interminables, de si les urgències estan col·lapsades, etc.

I SI, és veritat, moltes vegades les urgències estan col·lapsades , però també moltes vegades la gent no fem el circuit mèdic lògic i és més fàcil anar directament a urgències col·lapsant el servei per que ens és més fàcil (deixeu-me dir sent una mica localista que per mala sort vaig haver de fer un ingrés a urgències fa 15 dies a l’Hospital de Móra i em van fer esperar 2 minuts a la sala d’espera, des d’aquí, enhorabona pel servei).

Tornant a les actuacions, jo no sabia que existeix un circuit de diagnòstic ràpid de càncer, per tres tipus de càncer en concret, (el de mama, el de colon i el de pulmó) que en menys d’un mes el pacient ja està amb tractament adequat, i que la mitja a terres de l’Ebre d’aquest circuit es encara de menys d’un mes.

Tampoc sabia que per la gent que està ingressada a hospitals de Barcelona o ha de seguir tractament llargs, hi ha convenis amb hotels i pensions per que l’estança sigui més econòmica.

Potser que en contes de discutir si el nou hospital de les Terres de l’Ebre es electoralista o no, i si ho es a mi me’s igual el més important és que es faci, comencem a treballar per poder aconseguir que la gent de les Terres de l’Ebre que viu lluny de Tortosa, com pot ser gent d’Asco i Flix i d’altres pobles del nord de la Ribera o de més al sud del territori o de la Terra Alta,puguin tenir possibilitat de utilitzar aquest avantatges.

La gent que ha d’utilitzar els serveis hospitalaris li és completament indiferent l’emplaçament exacte, els número d’hectàrees exactes i el color de les parets de l’hospital, vol i necessita el millor servei possible.

Hauríem de valorar l’inversió en salut que es farà al nostre territori, i tota la feina feta fins el moment present, per què no s’arriba fins aquest punt sense una feina anterior, la que ningú veu, la que sembla que no calgui, però que sense fer-la, avui no podríem dir si ens agrada o no on posem l’hospital.

dimecres, de setembre 27, 2006

Hola,
el meu currículum com a presentació ja està penjat, un currículum breu, escuet, formal i fred, com tots el que presentem o ens demanen atenent al que es diu que es correcte.
A mi m’agradaria presentar-me fent el currículum que jo voldria realment presentar no tan sols aquí, sinó quan me’n demanden un.

Em dic Pilar, i tinc 44 anys, m’agrada l’edat que tinc i no en tinc cap problema en dir-la, visc en un poble rural de la Ribera d’Ebre de poc més de 800 habitants, estic casada i soc mare d’un noi de 24 anys i una noia de 20, treballo, estudio, porto la casa i tenim a la nostra cura la mare del meu marit, una persona gran i malalta. I per acabar d’afegir la llista completa un gat i dues gossetes que estaven abandonades.

Potser semblarà estrany que els inclogui com a membres familiars, però si hi ha algú de vosaltres que té animals de companyia m’entendrà perfectament.

La meva vida és com la de moltes dones, una jornada de més hores que les que te el dia, repartint el meu temps entre les coses més important de la meva vida, la meva família, el treball, els estudis i la meva implicació i participació en la vida política a traves dels PSC. I la pregunta que em fan més sovint és: i tens temps per la política?
A mi m’agrada contestar que el meu temps dedicat a la política és un temps dedicat a la meva família, als meus companys, als meus amics, a la gent que m’importa.
Com a mare el nostre sistema educatiu m’importa i molt, em preocupa si el nostre ensenyament és de qualitat, si tenim prous recursos, si els meus fills i els dels meus amics, familiars i veïns, si els nens en general tenen aules en condicions, i possibilitats de continuar amb estudis superiors.

Com a família que tenim al nostre càrrec una persona gran i malalta, les lleis, polítiques, projectes i actuacions en l’àrea de Benestar Social, la Llei sobre la Dependència, els ajuts i centres especialitzats, centres de dia, etc, són també projectes i actuacions importants, necessàries i bàsiques en la nostra societat i aquí deixeu-me dir que si hi ha algun partit realment avocat a fer polítiques de benestar social és el PSC. Vull que la nostra gent gran tingui un bona qualitat de vida, o es que potser no s’ho mereixen?
Com a mare amb fills en edat laboral m’amoïna pensar si tindran o no feina, si aquesta serà d’allò que han estudiat, i per suposat si podran algun dia independitzar-se, i tenir casa pròpia si hi hauran vivendes de protecció oficial suficients i ajuts per la gent jove.

No vull que els meus fills ni els fills de ningú abandonin les Terres de l’Ebre per manca d’oportunitats. Com a dona, com a filla, i mare, crec necessàries les polítiques d’igualtat, treballant per una conscienciació social, del paper de la dona en la nostra societat i per això penso que la feina feta en política és una feina social.

Visc en un poble imminentment rural i veig cada dia com la nostra gent jove, marxa per manca d’oportunitats, d’ajuts i de sensibilitat cap el món rural i la seva forma de vida.

Hi ha moltes coses més que em preocupen i que voldria foren diferents, però per que això passi es necessita el treball de cada dia, aquell treball ingrat per que sovint no es veu però que és el que a la llarga dona fruit, el treball i l’implicació que fa que li robi temps als meus fills, al meu marit, a la meva família, als meus amics, per que estic totalment convençuda que aquests temps és la millor inversió que puc fer per ells. Es un temps i una feina que reverteix en ells, intentant crear una millor qualitat cultural, social, sanitària, educativa etc……….

Em sembla que com a presentació es més que suficient i deixeu-me dir que per una vegada he fet un currículum com jo volia, intentant reflexar no els meus estudis, ni les feines que he fet, sinó les meves inquietuds, les meves preocupacions, poder dir allò que penso i no tant sols allò que em diuen que és correcte.

Algú al llegir aquestes reflexions meves podeu pensar que realment això no és un programa política, ni un ideari, i que estem en campanya i potser el que “toca” és un altre llenguatge,
Hi a partir d’aquest currículum m’agradaria poder anar mantenint una comunicació amb tots aquells i aquelles que penseu igual o diferent que jo, la millor eina per poder realment treballar per la gent, és escoltar a la gent i des de aquí amb teniu a la vostra disposició.