Pilar Ten

dijous, de setembre 28, 2006

En Egipto, a las bibliotecas se las denominaba...

“En Egipto, a las bibliotecas se las denominaba” tesoro de los remedios del alma”. En efecto, curábase en ellas la ignorància, la más peligrosa de las enfermedades y origen de todas las demás”.
Jacques Bénigne Bossuet
Ahir a Tortosa la Consellera Marina Geli va fer balanç de la gestió del govern en matèria de salut.La conferència es va fer a la Cambra de Comerç i havia força públic assistent. Es va fer referència a les inversions fetes a les Terres de l’Ebre en matèria de salut i encara que jo sabia que aquesta àrea s’havia treballat em vaig sorprendre de la quantitat d’actuacions fetes i que jo desconeixia.

Això m’ha fet pensar que probablement no és només en salut que desconec la realitat de la feina feta i que també dec desconèixer gran quantitat de la feina feta a d’altres àrees.

Però, potser per que és un servei que tots i totes algun dia malauradament necessitem acudir, em va cridar encara més l’atenció.
I també vaig pensar, ho sap la gent?.

Normalment els interessat o afectats i més en aquest tema, aquestes actuacions les veuen i aprecien, però la resta de la població n’és conscient?
El estar sa o estar malalt, no ho triem, i el que ara ens pot semblar alguna cosa llunyana a nosaltres, demà podem necessitar-ho. Per això em repeteixo la mateixa pregunta, ho sap la gent?.

Sap la quantitat d’inversions en matèria sanitària que s’han fet o només en quedem amb les noticies puntuals, que pel fet de ser més mediàtiques ens arriben de forma més intensa, o més repetitiva, com les ja moltes vegades repetides de si les llistes d’espera són interminables, de si les urgències estan col·lapsades, etc.

I SI, és veritat, moltes vegades les urgències estan col·lapsades , però també moltes vegades la gent no fem el circuit mèdic lògic i és més fàcil anar directament a urgències col·lapsant el servei per que ens és més fàcil (deixeu-me dir sent una mica localista que per mala sort vaig haver de fer un ingrés a urgències fa 15 dies a l’Hospital de Móra i em van fer esperar 2 minuts a la sala d’espera, des d’aquí, enhorabona pel servei).

Tornant a les actuacions, jo no sabia que existeix un circuit de diagnòstic ràpid de càncer, per tres tipus de càncer en concret, (el de mama, el de colon i el de pulmó) que en menys d’un mes el pacient ja està amb tractament adequat, i que la mitja a terres de l’Ebre d’aquest circuit es encara de menys d’un mes.

Tampoc sabia que per la gent que està ingressada a hospitals de Barcelona o ha de seguir tractament llargs, hi ha convenis amb hotels i pensions per que l’estança sigui més econòmica.

Potser que en contes de discutir si el nou hospital de les Terres de l’Ebre es electoralista o no, i si ho es a mi me’s igual el més important és que es faci, comencem a treballar per poder aconseguir que la gent de les Terres de l’Ebre que viu lluny de Tortosa, com pot ser gent d’Asco i Flix i d’altres pobles del nord de la Ribera o de més al sud del territori o de la Terra Alta,puguin tenir possibilitat de utilitzar aquest avantatges.

La gent que ha d’utilitzar els serveis hospitalaris li és completament indiferent l’emplaçament exacte, els número d’hectàrees exactes i el color de les parets de l’hospital, vol i necessita el millor servei possible.

Hauríem de valorar l’inversió en salut que es farà al nostre territori, i tota la feina feta fins el moment present, per què no s’arriba fins aquest punt sense una feina anterior, la que ningú veu, la que sembla que no calgui, però que sense fer-la, avui no podríem dir si ens agrada o no on posem l’hospital.