Hola,

el meu currículum com a presentació ja està penjat, un currículum breu, escuet, formal i fred, com tots el que presentem o ens demanen atenent al que es diu que es correcte.
A mi m’agradaria presentar-me fent el currículum que jo voldria realment presentar no tan sols aquí, sinó quan me’n demanden un.

Em dic Pilar, i tinc 44 anys, m’agrada l’edat que tinc i no en tinc cap problema en dir-la, visc en un poble rural de la Ribera d’Ebre de poc més de 800 habitants, estic casada i soc mare d’un noi de 24 anys i una noia de 20, treballo, estudio, porto la casa i tenim a la nostra cura la mare del meu marit, una persona gran i malalta. I per acabar d’afegir la llista completa un gat i dues gossetes que estaven abandonades.

Potser semblarà estrany que els inclogui com a membres familiars, però si hi ha algú de vosaltres que té animals de companyia m’entendrà perfectament.

La meva vida és com la de moltes dones, una jornada de més hores que les que te el dia, repartint el meu temps entre les coses més important de la meva vida, la meva família, el treball, els estudis i la meva implicació i participació en la vida política a traves dels PSC. I la pregunta que em fan més sovint és: i tens temps per la política?
A mi m’agrada contestar que el meu temps dedicat a la política és un temps dedicat a la meva família, als meus companys, als meus amics, a la gent que m’importa.
Com a mare el nostre sistema educatiu m’importa i molt, em preocupa si el nostre ensenyament és de qualitat, si tenim prous recursos, si els meus fills i els dels meus amics, familiars i veïns, si els nens en general tenen aules en condicions, i possibilitats de continuar amb estudis superiors.

Com a família que tenim al nostre càrrec una persona gran i malalta, les lleis, polítiques, projectes i actuacions en l’àrea de Benestar Social, la Llei sobre la Dependència, els ajuts i centres especialitzats, centres de dia, etc, són també projectes i actuacions importants, necessàries i bàsiques en la nostra societat i aquí deixeu-me dir que si hi ha algun partit realment avocat a fer polítiques de benestar social és el PSC. Vull que la nostra gent gran tingui un bona qualitat de vida, o es que potser no s’ho mereixen?
Com a mare amb fills en edat laboral m’amoïna pensar si tindran o no feina, si aquesta serà d’allò que han estudiat, i per suposat si podran algun dia independitzar-se, i tenir casa pròpia si hi hauran vivendes de protecció oficial suficients i ajuts per la gent jove.

No vull que els meus fills ni els fills de ningú abandonin les Terres de l’Ebre per manca d’oportunitats. Com a dona, com a filla, i mare, crec necessàries les polítiques d’igualtat, treballant per una conscienciació social, del paper de la dona en la nostra societat i per això penso que la feina feta en política és una feina social.

Visc en un poble imminentment rural i veig cada dia com la nostra gent jove, marxa per manca d’oportunitats, d’ajuts i de sensibilitat cap el món rural i la seva forma de vida.

Hi ha moltes coses més que em preocupen i que voldria foren diferents, però per que això passi es necessita el treball de cada dia, aquell treball ingrat per que sovint no es veu però que és el que a la llarga dona fruit, el treball i l’implicació que fa que li robi temps als meus fills, al meu marit, a la meva família, als meus amics, per que estic totalment convençuda que aquests temps és la millor inversió que puc fer per ells. Es un temps i una feina que reverteix en ells, intentant crear una millor qualitat cultural, social, sanitària, educativa etc……….

Em sembla que com a presentació es més que suficient i deixeu-me dir que per una vegada he fet un currículum com jo volia, intentant reflexar no els meus estudis, ni les feines que he fet, sinó les meves inquietuds, les meves preocupacions, poder dir allò que penso i no tant sols allò que em diuen que és correcte.

Algú al llegir aquestes reflexions meves podeu pensar que realment això no és un programa política, ni un ideari, i que estem en campanya i potser el que “toca” és un altre llenguatge,
Hi a partir d’aquest currículum m’agradaria poder anar mantenint una comunicació amb tots aquells i aquelles que penseu igual o diferent que jo, la millor eina per poder realment treballar per la gent, és escoltar a la gent i des de aquí amb teniu a la vostra disposició.