Què tornen a dir els números a Catalunya?

Experiència de Govern

Què diuen els números a Catalunya?

No n’hi ha prou de saber...

No n’hi ha prou de saber, cal també aplicar-ho; no n’hi ha prou de voler, cal també fer-ho.
Johann Wolfgang von Goethe 1749-1832. Poeta i dramaturg alemany.

Hola a tots i totes,

m’He quedat gratament sorpresa dels comentaris que he rebut. Pensava que el meu blog no despertaria massa curiositat.Gracies companya anònima pels teus bons desitjos.

Em dius que no faci cas del comentari del company que hem diu que dins el meu currículum no anomeno que faci cabassos, però seria de mala educació per part meva no dedicar un mica del meu temps a una persona que s’ha molestat en llegir i participar en el meu blog, i vull pensar, que el comentari està fet amb simpatia.

De “llatar” ens vaig aprendre fa molts anys, com a persona inquieta no m’agrada veure només com es fan les coses, m’agrada saber-les fer o intentar fer-les, de la mateixa manera que no m’agrada veure com les coses passen, m’agrada implicar-me i intentar fer que les cosses canviïn.
Els rasquerans sabem apreciar i valorar les nostres tradicions, encara que per algunes dones del poble, no tant sols és una tradició si no alguna cosa mes, ja que forma part de la seva forma de vida, i que ha format part de moltes economies familiars de Rasquera.

Fora bo que penséssim que el que per nosaltres moltes vegades és pura anècdota per d’altres pot ser important, la feina de fer cabassos és llarga, poc agraïda i poc recompensada econòmicament, com tantes i tantes feines manuals, que en la nostra societat durant molts anys les han fet principalment les dones, per considerar que aquestes feines eren de segona categoria i que simplement complementaven els ingressos familiars, i així s’ha deixat que s’anessin perdent. El que ens podríem preguntar no es tant sols com recuperar-les, que fora bo, si no per què s’han perdut. En quant a la pregunta del company ebrenc, crec que a les Terres de l’Ebre, hi tenim zones amb alt valor mediambiental i paisatgístic que solen coincidir amb nuclis de població molt reduïda. Els ciutadans d’aquests pobles fan funcions d´equilibradors del territori i conservadors del medi ambient i el paisatge, que sovint no es veuen compensades amb qualitat de vida, prosperitat econòmica, o desenvolupament social.

Dins de les Terres de l’Ebre la comarca de la Ribera d’Ebre ja aporta amb escreix, un elevada quota energètica i no crec que es pugui demanar més solidaritat. Estic totalment en desacord amb un cementiri nuclear a les nostres Terres. Penso però, que no és possible la protecció del medi ambient sense que hi hagi també un equilibri real de població i desenvolupament al mateix territori. Això passa per resoldre gradualment, les deficiències en infraestructures, equipaments i serveis socials per poder equiparar la qualitat de vida dels ciutadans de les Terres de l’Ebre.